Bon dia València!

El divendres 12 de novembre, Aldolf Beltran, va impartir una conferència en la sala Aifos de la universitat d'Alacant.

Adolf als seus 52 anys és escriptor, periodista, assagista i novel·lista, natural de la ciutat de València. És l’autor del llibre Les llunes de Russafa, entre altres, a més de periodista en el diari El País.

D'entrada, un dels components de la taula en la qual estava assegut l’escriptor, va fer una introducció, en la qual explicava el tema de la conferència i feia una presentació i breu biografia del novel·lista.

En segon lloc, l’assagista va realitzar una lectura del relat que presentava, anomenat Bon dia València! Aquest tracta de la retransmissió d’una notícia que havia succeït al barri de l’Olivereta situat a la capital de la província.

Ramir, un home de uns seixanta anys, va intentar llançar-se al buit des d’un quart pis després de mantenir en alerta durant unes hores a la policia local. Foren els veïns, alarmat pel succés els qui hi trucaren.

Després d’unes hores de tensió i sense que els agents poguessen fer res, ho va fer, va saltar des del balcó de l’habitatge que es trobava al quart pis. Tot seguit, els comentaris començaven a córrer pel barri, mentre el periodista seguia informant i arreplegant testimonis. Pocs minuts després aquest s’acomiadava, deixant pas als presentadors del plató, els quals convidaven al públic a participar en el seu programa per a comentar les seues vivències i experiències personals relacionades en la notícia que havia succeït.

 Una vegada finalitzada la lectura van oferir al públic que es concentrava en la sala a participar en un col·loqui en Adolf. La majoria de preguntes i reflexions eren entorn dels pensament sobre la vida i la mort, així com el plantejament de què és una bona notícia.

Pel que fa a la meua opinió personal, em va parèixer un relat molt interessant. D’aquest pots traure una reflexió, més que de la vida o la mort, de com pot arribar a ser manipulada una notícia emesa pels mitjans de comunicació per a poder traure més profit d’aquesta.

Teatre “Morir o no”

El passat dimarts 5 d’octubre van anar a veure el teatre “Morir o no” a la Universitat d’Alacant.

En realitat no sabíem de què  tractava l’obra, i molt menys allò que anàvem a veure, simplement sabíem el seu nom.

En seure a la butaca, de sobte tota la sala Paranimf es va fer fosca i tan sol es sentia un aldarull per part de tots els espectadors que hi érem. Una sensació una mica estranya, ja que no sabíem allò que passaria. Quan menys ho esperàvem s’il•luminà l’escenari de la sala i hi havia un home i una dona començant una inquietant conversació, tots els espectadors i jo allí una mica bocabadats intentàvem poder sentir als actors, per a no fer tard en involucrar-nos en l’obra. Quan vaig aconseguir agafar el fil, em vaig adonar que tota la sala estava en silenci.

Totes i cadascuna de les escenes eren la representació d’una situació quotidiana però en un trist final, que és  aquell de la mort d’una persona. Des del  meu punt de vista, en la primera part de l’obra ens van intentar transmetre com una conversa pot acabar en discussió, en una distracció o simplement per egoisme d’una persona, podem cometre el gran error de no adonar-nos que l’ésser  que tenim davant  és  un altra persona, que la majoria de vegades volem o tenim una certa estima.

Tot seguit, en començar la segona part em vaig perdre una altra  vegada. Havia començat a on va acabar? No ho entenia molt bé, estaven repetint escenes? Encara que trobava alguna cosa  diferent en les anteriors. I de seguida vaig saber el motiu . En aquesta part van interpretar  les situacions d’un altra manera, utilitzaven un vestuari diferent per a representar les situacions d’altra manera. A poc a poc , i mitjançant les escenes anteriors però en un context diferent, ens van demostrar que una persona sí  que és  molt important per a altra. De vegades no apreciem allò que ens acompanya i que sols la presència  d’algú pot salvar-nos la vida.

En finalitzar el teatre vaig fer una petita reflexió, en la que  em vaig intentar adonar  que abans de discutir o fer algun gest lleig algú,  m’ho de pensar dos vegades i veure la part positiva de la vida.

Per aquests motius i sensacions vos convide assistir a la pròxima representació que faran al poble de Xàbia, el pròxim dia 3 de desembre a les 19h a la Casa de Cultura.

Esperant que siga del vostre gust.

Salutacions!

Benvinguts!

Estimats familiars de l'aula de Gema:

Ús presente aquest bloc com un nova
alternativa de comunicació entre nosaltres. Des d'ací els mantindre informats d'allò que siga del vostre interés respecte temes educatius.

Esperant que siga del vostre gust.

Salutacions!