Més que un esport, una forma de vida

Els deixe un article recollit a la revista esports, d'una jugadora i monitora de bàsquet que explica la seua experiència personal. Recomanant-los la seua lectura, ja que li dóna importància al treball en grup entre altres coses.

"Quan era molt menuda mon pare va prendre la decisió d'inscriure'm a l'escola de bàsquet de Xàbia. Al principi jo no hi estava d'acord ja que m'agradava més jugar a futbol. A poc a poc i després d'algunes baralles amb ell va començar a agradar-me.

Prompte vaig començar a conèixer el que és practicar un esport en equip i tot el que això comporta: moltes hores d'entrenament, matinar els caps de setmana i dedicar part del temps al que es coneix com un “simple” esport... Encara que tot no era dolent. Començava a estar integrada en un grup, amb el qual compartia alegries en els partits guanyats i també moltes desil·lusions quan les coses no eixien com desitjàvem, però per algun motiu em sentia bé. Començava a conèixer la màgia del bàsquet.

Van passar els anys i el que en un principi creia que no m'agradaria havia passat a ser el meu estil de vida, en la qual hem sentia identificada. Passava nits sense dormir abans d'un partit, perquè els nervis no em deixaven. Només pensava en quina jugada seria la millor per poder atacar al equip rival i com havíem de posar la defensa perquè ningú poguera penetrar cap a la cistella. Van ser anys de molts bones impressions, ja que hi guanyarem tres lligues i ens classificarem per ascendir de categoria.

Quan vam entrar en la categoria de júnior el equip estava més unit que mai, els partits eren més forts i per a poder imposar-nos havíem d’incorporar noves tàctiques i formes de joc, però en aquest moment teníem setze anys i l’únic que girava al voltant de les nostres vides, a banda dels estudis, era el nostre esport favorit, i per això i junt amb la nostra constància ho vam aconseguir. Vam tornar a guanyar un altra lliga gràcies al nostre esforç.

Va ser en dèsset anys quan els encarregats de l'escola em van oferir ser monitora dels equips més menuts, xiquets de set, huit i nou anys. No em feia falta pensar-ho molt, però vaig decidir consultar-ho amb ma mare, la qual em va aconsellar de la millor manera, animant-me a que ho fera i així vaig fer.

El primer dia d'entrenament estava molt nerviosa perquè no sabia el que anava a trobar-me, però de seguida vaig començar a fer-me amb els xiquets i a poc a poc familiars dels menuts i components de la junta directiva em donaren la enhorabona per la faena realitzada. L’experiència va ser tan agradable que vaig decidir traure’m el títol d'entrenadora per a poder seguir mantenint la posició i estar al costat d'equips de categories superior, i ho vaig fer, aportant tot el possible per a la realització i formació dels mes joves.

Havia arribat un punt en el qual la majoria del meu temps la dedicava al bàsquet, ja que ara a banda del meu hobby i la manera de desemboirar-me, era la meua faena. Però encara hi havia gent que no entenia perquè tenia tanta devoció per  un simple esport. Jo sempre els he dit; no pots saber el que es la meua vida, si mai has jugat a bàsquet".

Una vesprada al teu costat:

És un programa de ràdio que engloba els diversos temes de l'educació.
Aquesta sessió tracta de les beques erasmus, que poden accedir els alumnes universitaris.
Espere que siga del vostre gust.


Heu de fer clic ací:
http://blip.tv/file/get/CarlesSeguraLlopes-GemaIAntonella423.mp3

ANTENCIÓ!

Benvolguts pares i mares, els escrivim aquesta carta per comunicar-vos diverses coses. D'una banda, els informem que les classes d'anglès que els seus fills i filles reben els dimarts i els dijous canviarà de data. A partir de la setmana que ve s'impartirà els dimecres i els divendres. Actualment, tenen dues hores setmanals que es mantindran fins al final de mes. A partir d'aquest moment, el nou professor, John Par, els donarà deu classes mensuals, repartides segons el seu criteri. Si teniu algun problema, podeu trobar el professor al despatx general de nou a deu.

En segon lloc i respecte a l'excursió, els recorde que en principi, teníem intenció d'anar al Museu del Vi del lloc de Paredon, a Monòver. Però no hi podrem anar perquè no vam demanar amb antelació les entrades i ara no en queden per aquest mes.

Alguns de vostés no han ingressat els diners de la quota de material. El número del compte corrent on cal fer l'ingrés apareix en el document que us adjunte. També podeu lliurar directament els diners a l'encarregat del menjador. El podreu localitzar de nou a onze en la secretaria.

Teniu a la vostra disposició el «Bloc del Cicle». Com vam acordar en l'última reunió, els penjarem tota la informació que veiem que sigui interessant. Així aconseguirem estalviar almenys dues de les reunions que solem fer anualment. La direcció és http://tossaldemillar.blogspot.com.

Finalment, hem de comunicar-vos que el Claustre de professors d'aquest centre, actualment anomenat CEIP 45 de la Canyada de Fenollar, ha estudiat la proposta de nova denominació que ha estat tramitada per l'AMPA.

Els recordem que hi va haver una consulta popular promoguda per l'AMPA per a triar un nom nou per a l'escola entre diverses possibilitats. Va quedar en primer lloc el nom de «Tossal de Millar» que, com sabeu, és la denominació de la zona on està situat.

Després d'un intens debat, el claustre ha aprovat el nom de «Tossal de Millar», escrit amb una sola essa. Es van adduir arguments a favor i en contra. Entre els primers, es va comentar que aquesta era l'ortografia que sempre s'havia utilitzat per al nom de la zona i que ara no era moment de modificar res.

D'altra banda, el grup que defensava la proposta inicial aprovada per l'AMPA va argumentar que la paraula «tossal» no pertany a l'espanyol sinó al català i, per tant, són les regles ortogràfiques del català les que han de prevaler i, en conseqüència, només hi ha la possibilitat d'escriure-ho amb dues esses. A més, van afegir que segons la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, la Canyada és zona de predomini lingüístic valencià i això implica que la toponímia menor ha de mantenir la forma valenciana, si n'hi ha.

La votació va donar com a guanyadora la contraproposta del claustre i és així com s'ha d'elevar al Consell Municipal. Totes les mestres i els mestres del primer cicle de primària de l'escola, tant del PIP, com del PEV i del PIL, creiem que el claustre hi ha comès un error que intentarem que es corregisca. Si penseu que el tema mereix la vostra atenció, si us plau, visiteu-hi l'entrada del bloc que obrirem demà sobre el tema per enviar-nos comentaris amb idees que puguen orientar la qüestió.

Esperem els vostres comentaris.

Una abraçada

Els mestres i les mestres Primer Cicle

Bon dia València!

El divendres 12 de novembre, Aldolf Beltran, va impartir una conferència en la sala Aifos de la universitat d'Alacant.

Adolf als seus 52 anys és escriptor, periodista, assagista i novel·lista, natural de la ciutat de València. És l’autor del llibre Les llunes de Russafa, entre altres, a més de periodista en el diari El País.

D'entrada, un dels components de la taula en la qual estava assegut l’escriptor, va fer una introducció, en la qual explicava el tema de la conferència i feia una presentació i breu biografia del novel·lista.

En segon lloc, l’assagista va realitzar una lectura del relat que presentava, anomenat Bon dia València! Aquest tracta de la retransmissió d’una notícia que havia succeït al barri de l’Olivereta situat a la capital de la província.

Ramir, un home de uns seixanta anys, va intentar llançar-se al buit des d’un quart pis després de mantenir en alerta durant unes hores a la policia local. Foren els veïns, alarmat pel succés els qui hi trucaren.

Després d’unes hores de tensió i sense que els agents poguessen fer res, ho va fer, va saltar des del balcó de l’habitatge que es trobava al quart pis. Tot seguit, els comentaris començaven a córrer pel barri, mentre el periodista seguia informant i arreplegant testimonis. Pocs minuts després aquest s’acomiadava, deixant pas als presentadors del plató, els quals convidaven al públic a participar en el seu programa per a comentar les seues vivències i experiències personals relacionades en la notícia que havia succeït.

 Una vegada finalitzada la lectura van oferir al públic que es concentrava en la sala a participar en un col·loqui en Adolf. La majoria de preguntes i reflexions eren entorn dels pensament sobre la vida i la mort, així com el plantejament de què és una bona notícia.

Pel que fa a la meua opinió personal, em va parèixer un relat molt interessant. D’aquest pots traure una reflexió, més que de la vida o la mort, de com pot arribar a ser manipulada una notícia emesa pels mitjans de comunicació per a poder traure més profit d’aquesta.

Teatre “Morir o no”

El passat dimarts 5 d’octubre van anar a veure el teatre “Morir o no” a la Universitat d’Alacant.

En realitat no sabíem de què  tractava l’obra, i molt menys allò que anàvem a veure, simplement sabíem el seu nom.

En seure a la butaca, de sobte tota la sala Paranimf es va fer fosca i tan sol es sentia un aldarull per part de tots els espectadors que hi érem. Una sensació una mica estranya, ja que no sabíem allò que passaria. Quan menys ho esperàvem s’il•luminà l’escenari de la sala i hi havia un home i una dona començant una inquietant conversació, tots els espectadors i jo allí una mica bocabadats intentàvem poder sentir als actors, per a no fer tard en involucrar-nos en l’obra. Quan vaig aconseguir agafar el fil, em vaig adonar que tota la sala estava en silenci.

Totes i cadascuna de les escenes eren la representació d’una situació quotidiana però en un trist final, que és  aquell de la mort d’una persona. Des del  meu punt de vista, en la primera part de l’obra ens van intentar transmetre com una conversa pot acabar en discussió, en una distracció o simplement per egoisme d’una persona, podem cometre el gran error de no adonar-nos que l’ésser  que tenim davant  és  un altra persona, que la majoria de vegades volem o tenim una certa estima.

Tot seguit, en començar la segona part em vaig perdre una altra  vegada. Havia començat a on va acabar? No ho entenia molt bé, estaven repetint escenes? Encara que trobava alguna cosa  diferent en les anteriors. I de seguida vaig saber el motiu . En aquesta part van interpretar  les situacions d’un altra manera, utilitzaven un vestuari diferent per a representar les situacions d’altra manera. A poc a poc , i mitjançant les escenes anteriors però en un context diferent, ens van demostrar que una persona sí  que és  molt important per a altra. De vegades no apreciem allò que ens acompanya i que sols la presència  d’algú pot salvar-nos la vida.

En finalitzar el teatre vaig fer una petita reflexió, en la que  em vaig intentar adonar  que abans de discutir o fer algun gest lleig algú,  m’ho de pensar dos vegades i veure la part positiva de la vida.

Per aquests motius i sensacions vos convide assistir a la pròxima representació que faran al poble de Xàbia, el pròxim dia 3 de desembre a les 19h a la Casa de Cultura.

Esperant que siga del vostre gust.

Salutacions!

Benvinguts!

Estimats familiars de l'aula de Gema:

Ús presente aquest bloc com un nova
alternativa de comunicació entre nosaltres. Des d'ací els mantindre informats d'allò que siga del vostre interés respecte temes educatius.

Esperant que siga del vostre gust.

Salutacions!